Dic la paraula prohibida

 

Els adeus del Jaguar, és un llibre escrit per Joanjo Garcia i publicat en 2021. Únicament ha guanyat el Premi la Fundació Bancaixa de narrativa juvenil en l’any 2023.

El creador és Joanjo Garcia, un escriptor valencià. Inicialment, era professor d’educació secundària, a més va col·laborar amb mitjans de comunicació com L’Accent, Vilaweb i Enderrock. De totes maneres, no fou fins a 2012 que inicià la seva carrera com a escriptor amb el llibre Quan caminàrem la nit. Els seus llibres més coneguts són El temps és mentida, Tota la terra és de vidre i Quan caminàrem la nit. A més ha rebut molts premis, com el  Premi Enric Valor de Novel·la en Valencià pel llibre Quan caminàrem la nit, el Premi de Narrativa «Antoni Bru» pel llibre Tota la terra és de vidre …

L'Anina torna amb els seus pares al seu poble Valhondo, només per escoltar la mort del seu amor de la infància Juan David també conegut com El jaguar. Mentre intenta processar la seva mort, només es pot trobar fent-se una pregunta: per què?

A partir d'aleshores decideix escriure les seves troballes i teories sobre les causes que el van portar a suïcidar-se. Però a la recerca de respostes es troba amb la seva colla d'infantesa, tota la comunitat del poble i els seus pares que es neguen a parlar de la seva mort i, de fet, volen evitar-la, sobretot d'ella que era una de les més properes a ell.

Ara sí, és clar que la creació d’un llibre és un complex sistema on influeix gran quantitat de factors. Si vols que siga un èxit definitiu,

es necesari que tinguen una impecable base i un tema interessant. Tanmateix, també és essencial que l’autor tinga la meravellosa

capacitat per concordar tot. En conseqüència, un aspecte que considere que definitivament he de comentar, és la trama. Aquesta m’ha fascinat des del primer moment. Així que, sí, m’ha agradat moltíssim, gràcies a la seva immensa complexitat i la fortíssima documentació que ha hagut de sofrir l’autor. 

Però, sobretot, el missatge que ens transmet mitjançant el llibre, mitjançant la història. La nostra protagonista torna al poble després de

molt de temps, volia reviure els seus records amb el seu amic, el Jaguar, el qual va perdre la vida. L’objectiu, trobar els motius de la seva

partida. A continuació, ocorren una gran quantitat de fets desagradables amb els amics de la colla. Finalment, descobreix tot. Veu claríssimament el que passa en realitat, s’adona dels motius, de les conseqüències que implica, el què?, ens preguntarem, el suïcidi, eixa paraula tabú, eixa paraula prohibida, la mateixa que va provocar que el Jaguar no fora al metge, que no poguera parlar del seu estat mental, que la gent del poble volguera esborrar els jaguars de les parets, que la mateixa protagonista no mencionara eixa paraula fins al final de la novel·la, quasi com si ella haguera de recórrer tot eixe camí per obrir finalment els ulls.

Joanjo ha posat el seu cos i ànima per crear-la! Això ha permès convertir aquest relat en una obra mestra juvenil. Tanmateix, no haguera sigut el mateix sense l’advertència de la seva amiga el qual era psiquiatre. Malauradament, ell volia tractar el suïcidi com qualsevol tema marginal. Una cosa intolerable! Vergonya hauria de donar-lli. No va pensar en la grandíssima necessitat de centrar-se en aquest tema, el qual és superseriós. És a dir, no és una pura coincidència que la Federació de Salut Mental de Catalunya haja afirmat en 2022 que es tracta de la principal mort no natural entre joves entre dotze i vint-i-nou anys. A més, les dades de sanitàries mostren que el nombre de suïcidis augmenta cada any, per exemple entre 2019-2021 ha augmentat un 32'35%. Després de veure tot això és impossible dir que no és important, però el més important és que hem de conscienciar-nos, igual que anem al metge quan ens trenquem una cara hem d’anar al psicòleg quan ens sentim malament. Està demostrat. Per deu! Parlar ajuda!

Entrevista a Joanjo Garcia

Una altra raó que fa que aquesta història sigui tan exitosa és la facilitat que és empatitzar amb el comportament de cada personatge

que apareix al llarg de la història, tots els personatges són creïbles i han anat creixent al llarg de la història. L'autor ens facilita als lectors a entendre cada  personatge fent una gran feina emulant totes les característiques del típic adolescent, pare, yoaios, etc. Amb festes on bebien, expressions com "tia" , "ximpleta" etc. Al llarg de la història sentim la seva frustració amb el seu grup d'amics i amb tot el poble per haver esborrat d'alguna manera tots els rastres del seu amic El Jaguar i convertir-lo en un tema tan tabú. Un exemple clar de com podem empatitzar amb personatges secundaris és quan la seva colla i la seva família la mantenen a les fosques sobre el suïcidi del Jaguar. A mesura que llegim els diàlegs podem notar la tensió entre ells per les converses seques, els llenguatges corporals i els falsos somriures, I sobretot l'admiració que te la Aina per Juan david. Per aquest fet, demostra la profunditat del personatge principal i ens ajuda als lectors a posar-nos realment a la seva pell.

Seguidament, el següent tema que vull tractar és el narrador. en aquest ca és un narrador inter protagonista Una cosa que possiblement, la majoria de gent no posa massa atenció encara que considere que continua sent una part vital per a la novel·la. Al cap i a la fi, és la primera decisió que hem de prendre una vegada ja tenim la idea en la ment. Així que, com bé redacta Emilia Barceló en Phantasia “Esto es fundamental porque el narrador es quien filtra, quien decide qué presentar y qué no y en qué orden. En una narración lo que no se cuenta es tan importante como lo que sí se cuenta” El text es sosté per la veu del narrador, és essencial trobar eixa veu, la que millor s'adapta a l'efecte que volem aconseguir. Una vegada trobes l’autèntica veu del text, tota la resta flueix com un riu. Una veu, que opine que Joanjo ha trobat, encara que tampoc ha fet cap meravella. És obvi que quan parles de psicologia, el primer que penses per a mostrar pensaments i sentiments és utilitzar un narrador intern. Vamos, el que ens han dit des de xicotets les mestres! En altres paraules, no es va complicar massa l’existència en eixe aspecte, no va innovar i qualsevol poguera haver fet el mateix. És prou fàcil!

En conclusió, esperem que el treball d'aquest autor difongui la consciència entre els adolescents i preveni futurs suïcidis, a més d'ajudar-los a tenir una nova perspectiva al respecte. Valorem els esforços de l'autor per escriure una novel·la d'un tema tan "fosc" i per fer-la una lectura agradable. Finalment, la recomanaríem a tots els adolescents i fins i tot als adults.